Hungaria

Fro Wikipedia
GeografiaEuropa → Hungaria
Hungaria
Flage de Hungaria
Situatione de Hungaria
Chef-urbe Budapest
Maxim grandi urbe Budapest
Chefe de state János Áder
Chefe de guvernamente Viktor Orbán
Lingues Hungarum
Area 93 030 km²  
Populatione 9 855 571 (2015)
Monete Forint ( FT)
Tempe-sone CEST (UTC +1) e CEST (UTC+2)


Hungaria es lande de sentri Europa.

Hungaria o Modiaria[modifika | edit source]

Li lande have visines Slovakia, Ukraïna, Rumania, Serbia, Kroatia, Slovenia e Austria. Li surfase es 93 030 km2, tre poke plu kam li regione Bavaria. Li populatione es de plu kam dez miliones de habitantes. Lu es urbani a 61%.

Li chef-urbe es Budapest kel have plu kam du miliones de habitantes. Lu ofisiali lingue es Modiarum.

65 del popules es katolikes, li altri es protestantes plu ofte kalvinistes. Nur li rumani e serbi minoresos es ortodoxes.

Li nationali feste es li 20 auguste, jorni de Szent Istvàn / sankti Stefano den li modiari krone esed li krone de sankti Stefan, protektoro del lande.

Historie[modifika | edit source]

En li oldi Antikeso tribues iliri, trasi e kelti vivad sur li tere del nuni lande. En li yare dek EK li regione devenid li romani provinse Pannonia. Li Romanes livad li lande davan li atakes del Hunes (sekles 4-5). Pos did veni li  Gepides (sekles 5-6) e li  Avares (sekles 6-8). En li sekles 5-9, tribues fino-ugriani de Ungares did veni fro li Montes Ural por viva en sona del Volga mediani, pos, kondukti de Arpàd, did habita en 896 - 900 en li planaje de Pannonia.

Les ataka regularim li Bizantini Emperie, ma li arverni papo Silvestre Duesmi konverta los al Kristianisme e krea li regali krone e talim li regia de Hungaria kel inkluda en disi tempe li aktuali Kroatia e Dalmatia. Poke after Slovakia sal bli okupat e Bratislava sal bli hungari chef-urbe. Kand li Turkes invada Europa li Hungares resista al komenso kun la grandi viktorie de Beograd en 1456 konter Mehmet Duesmi kel semblad non-venkabli ma un sekle after li teribli disastre de Mohàcs [mohàč] da Budapest al Turkes e tum es li fine del regia por un tempe.

Li westi parte sal bli prendati da li Habsburges e li esti parte restad al Turkes. Li revolta de Budapest konter li habsburgi emperie li 15 martie 1848 fa veni pos reformes kel sal dona li Kakanie "Kaiserlich und Königlich" / emperiali e regali: li emperere d'Austria deveni rego de Hungaria e li parte de este del Empere have dunke li Modiarum ofisiali lingue, tum kel non konveni al Kroates o al Rumanes de Transilvania.

L'Unesmi mondiali guere did bli desise primim da li hungari ofiseres den "nus have boni armee, tum es damaje ke lu non mey servi" ! Li desastre del austro-hungari emperie did fa naska li 16 novembre 1918 a Magyarorsàg köstarsasàg [modyororšâg köstaršošâg] / li modiari republike.

Li komunisto Bela Kùn kread uni Modiari Sosialisti Republike e li terore regnad a Budapest. Li legali governe did demanda li helpo del rumani armee kel did libera li lande. (Li aktoro Bela Lugosi did emigra en disi tempe al Unionati States del Amerika den lo esed en li politi komisione del artistes a Budapest).

Li regente Horthy did have li povo durant omne li inter-guere. Ofisialim regente del rego Habsburg, lu nultempe permised al exilati rego tu veni en Hungaria. Lu esed kun Hitler en li duesmi mondiali guere. Talim Hungaria did bli okupati da li Sovietikes.

Li revolte de 1956 did fa espera al Hungares ke len lande vud ese neutri, ma li amerikani helpo ke Radio free Europe prometed non did veni. Li represione did bli terible e li modiari presidente e ministro did bli tuat en Rumania diskretim.

After Janos Kàdàr (o Kàdàr Janos den en Modiarum li nome de familie bli skriptet avan) direkted li lande til 1989 kand esed proklamati li Magyarorsàg köstarsasàg / modiari Republike, den sin li mentione del Sosialisme.

Li unesmi liber elektiones esed li 25 martie e 8 aprilie 1990.

Nunim[modifika | edit source]

Nunim Hungaria es en li Europani Unione.

Anteu Hungaria invadad en li NATO durant li guere de Yugoslavia. Li Amerikanes volid usa li militari modiari pistes ma li Hungares asentad nur kand les esed en li NATO, non kand li Amerikanes nur prometed "after yare, after mensu, after semane".

Li modiari presidento es Jànos Àder ma li reali povo es al unesmi minsitro kom en multi altri landes. Lu es Viktor Orbàn.


Note[modifika | edit source]

En Modiarum S bli diktet [š] e SZ bli diktet [S]

A bli diktet [ò] e à bli diktet [a:]

Landes de Europa
AlbaniaAndoraArmenia2Aserbaijan1AustriaBelarusBelgiaBosnia e HertsegovinaBulgariaChekiaDaniaEstoniaFinlandeFransiaGeorgia1GermaniaGrekiaHungariaIrlandeIslandeItaliaKasakstan1Kiprus3KosovoKroatiaLatviaLiechtensteinLituaniaLuxemburgiaMaltaMoldovaMonakoMontenegroNederlandeNordi MakedoniaNorvegiaPoloniaPortugalRumaniaRusia1San MarinoSerbiaSlovakiaSloveniaSpaniaSuediaSuisiaTurkia1UkrainaUnionati RegiaVatikan Urbe

Nonrekognit landes: AbkasiaNagorno-Karabak2Sud OsetiaTransnistriaTurki Republike de Nordi Kiprus2 3

Geografial notes: (1) Partim in Asia; (2) Totim in Asia ma havent sosiopolitikal konektiones kun Europa; (3) Turkia es li soli lande kel rekogni Nordi Kiprus. Vida: Disputo de Kiprus