Llivia

Fro Wikipedia

Urbe de Spania (Katalonia) kel fa enklave en Fransia. Li regos de Fransia e regos de Spania kombated multi por la. Li traktate del Pirinees li set novembre 1659 kel termina li guere del Rusilione da li Rusilione a Fransia kun li Capcir, Prades e Conflent e "omni li vilajes e burges del este de Cerdanya".

Li habitantes did fa valora ke Llivia es urbe, e verim la did es chefurbe del Cerdanya al aje medi. Tum did fa ke li yare pos, li rego de Fransia did lasa li urbe al rego de Spania. Lo haved novi provinses e non haved plu besonie del fortalese.

Kand li sivili guere terminad-se li unesmi de setembre 1939, li novi spani regime volid Llivia. Tri lunes depos, li fransi governe did permite a quar sivili gardos tu envada. Depos nur du chakifoy pova tu pasa li quar kilometres en Fransia vor es rute til Puigcerdà e Spania sen duane ni frontierali kontrole.

Llivia have nunim nur 1500 habitantes. Lu have histori romani kirke e forsan li plu oldi farmasia del Europa, den len farmasie exista depos 1407 sen chanja len loke. Ma nunim es musee.

Llivia have tu skoles, en katalanum kom en li reste de Katalonia. Lu dependa del provinse de Girona.